Benvolguts socis, amics i simpatitzants, una mala notícia arriba a la nostra entitat. El passat dissabte 16 de febrer, el nostre amic i president, Carlos Martínez Escarré ens va deixar. Com molts ja sabeu, no va poder fer front a la llarga malaltia que l’afligia i finalment va traspassar aquest dissabte.

En Carlos, no només va ser el nostre president els darrers anys, sinó que portava l’ànima de l’entitat dins seu. Soci fundador, ha estat entre nosaltres des d’aquell ja llunyà 1998, quan es va començar a gestar el que seria l’Associació d’Amics del Ferrocarril de Valls i L’Alt Camp.

Des de llavors, ens ha encomanat a tots plegats el seu entusiasme, ha estat sempre estirant del carro, amb empenta i il·lusió, abraçant nous projectes que va poder fer realitat, i molts d’altres que deixa pendents. La seva alegria, el seu do per a enamorar a la gent i compartir la seva passió, el ferrocarril, el fan únic. El seu record sempre serà entre nosaltres. No només perdem un gran president i millor soci, sinó que perdem un gran amic que va fer-nos a tots nosaltres el gran grup humà que ara som.

Des d’aquestes línies volem donar caliu a la seva família i amics en aquests moments difícils, i dir-los que som qui som gràcies al Carlos, que mai l’oblidarem. Per això, cal animar a tots els socis i amics a continuar la gran tasca que ell va iniciar, fent realitat els projectes en els quals ell treballava tant intensament, ell ho mereix.

 

Carlos, descansa en pau.

ADÉU ESTIMAT!

Avui poso veu a les meves paraules, les que sovint escric i comparteixo amb aquells qui les volen llegir. Avui, són per a tu Carlos. Cosí i germà meu, perquè has estat com el meu germà gran que vetlla perquè la seva germana petita estigui bé. Som moltes les persones que t’hem conegut i encara que sembli un tòpic, tu eres una gran i bona persona; tothom et recorda amb el teu somriure, amb les teves sortides còmiques, amb les anècdotes tan ben contades que esdevenien una teràpia per als qui et teníem a prop.

Eres el maquinista incansable que amb una artesania magistral confeccionaves juntament amb el teu fill, una maqueta fèrria meravellosa; la darrera cosa que vas compartir amb els meus fills.

La teva passió pel món del ferrocarril ens l’encomanaves a tots, i no cal dir que la vivies amb els teus amics del Ferrocarril. Però malauradament, vas pujar en un tren que s’aturava a mig camí, pensant que anaves en bona direcció. En aquest recorregut has estat un fill exemplar, un espòs fidel, un pare extraordinari, un nebot modèl·lic, un cosí que no podré oblidar mai, un amic autèntic, un regidor modest… I així aniria engruixint els vagons d’aquest tren que ha estat la teva vida, però que avui les vies han fet un canvi d’agulles i puges cap el cel.

Descansa, estimat, que la teva ànima esdevingui lliure, i de ben segur que serem molts els qui et portarem en el cor, i quan sentim el xiulet del tren, ens aturarem i et sentirem molt endins.

Avui tot un poble, Picamoixons, plora la teva partença!

 

T’estimarem sempre, Carlos!

 

Lídia Garzón Escarré

Picamoixons, 17 de febrer de 2013